Començar pel final

Has d´estar registrat per veure aquest contingut

Marc Parrot

Començar pel final

En Marc Parrot té una vida intensa. Malgrat que no té un llençament discogràfic amb noves cançons des de l'Interferència (2007), no es pot dir que tots aquests anys hagin estat de sequera musical. Ben al contrari, ha estat encapçalant projectes de tota mena i condició, alguns amb una clara repercusió pública i d'altres més anònims.

Gràcies a tota aquesta feina feta, al juny del 2010 va decidir que tenia ganes de tonar a l'estudi però que aquest cop, a diferència dels seus últims treballs, s'havia de permetre un temps de recerca i experimentació. No tenia cap idea concreta del que volia fer. Havia de tirar cap un rock més radical o donar sortida a una vena més cançonera?

Era capaç de fer un disc de cançons en clau de diferents gèneres clàssics a l'estil de les formacions orquestrals dels anys 50 o potser experimentar en el món de l'electrònica tal com havia fet en un principi de la meva carrera però des de la perspectiva actual?

De fet tant era el destí, es tractava d'encetar un nou camí. Un camí en el que pogués trobar paisatges desconeguts i accidents inesperats.

Va comptar com sempre amb la complicitat del Joan Anton Mas a la producció i la dels companys habituals com el Camilo Pérez, el Marc Prat i el Dani Ferrer. Durant un mes van estar enregistrant idees i cançons, tocant tots a l'hora i sense imposar a priori cap criteri de producció que els dugués a descartar qualsevol idea. Al contrari, era important materialitzar-ho tot per tenir constància del punt de partida i veure cap a on apuntàven.

Durant aquest temps, a part de memorables barbacoes, només va sortir una cançó que fos realment nova en tots els sentits i que a l'hora resultés interessant, era però un punt de partida tant allunyat de tot, que el Marc se sentia com si hagués arribat a la meta sense saber per on, estava començant pel final.

Va deixar passar un temps i a punt d'entrar el 2011 el Rafa Besoli (crític de cinema que havia dirigit un parell de clips de l'Interferència) va proposar-li crear un espectacle amb música seva i una selecció de películ.les de Segundo de Chomón (director de cinema mut de principis del segle XX).. La proposta, va cridar fortament l'atenció del Marc i des del primer moment es va sentir atret per aquells clips que giraven en torn de la màgia, els prodigis i les coses impossibles, molts d'ells creats a partir de rudimentaris trucs cinematogràfics. En una primera trobada a l'estudi van començar a jugar reproduint algunes de les cançons que havia fet mentre miràven les pel.lícules. Aquell dia va nèixer Ombres de Plata, el nou espectacle que està portant al Marc als escenaris.

Durant dos mesos es va dedicar a escriure els textes i les cançons, alhora anava enregistrant tot el que se li acudia, improvisant en alguns casos, buscant el tempo i l'estructura de cada film per poder crear una cançó sense haver d'alterar la pel.lícula original. I així es van fusionar els mons de Segundo de Chomón i Marc Parrot, dos artesans, curiosos incansables, que posen els seus conèixements tècnics al servei de la creativitat.

Una bona part del resultat de tota aquesta feina forma el disc “Començar pel final”, sens dubte un nou camí pel Marc Parrot. No serà l´últim.